Hiroshi Itô

(traduït per Verònica Calafell)

El senyor Ruraru viu en una casa petita amb un jardí cobert de gespa, que cuida cada dia del món. Sempre vesteix igual.
És probable que sempre dormi al mateix cantó del llit i que es renti les dents començant sempre per la mateixa. En fi, el senyor Ruraru té tantes manies i rutines que un rellotge n’estaria gelós si no fos que…

…una colla d’animalons s’ha instal·lat al jardí i li trepitja la gespa, se li fica a casa, li desendreça la vida i no el deixa mai sol! Des del gat que li demana que toqui el violí, al cocodril epicuri que li ensenya la dolçor del far niente, els personatges que composen l’univers del senyor Ruraru fan miques la seva closca i les seves pors de vellet.