Un gran viatge

El dubte era menor quan m’ho vaig preguntar per primer cop. I va anar creixent a la farmàcia fins que, al cap de dotze hores, em vaig trobar asseguda a la tassa del vàter amb el cul gelat i la mà plena de pipí. Els dissenyadors dels testos d’embaràs s’hi haurien de mirar més.

Em van agafar unes ganes de riure irreprimibles quan em vaig sentir dir: “Kike, ven un segundo”. Així com un sentiment de terror tan aclaparador que se’m va encongir la columna. Tenia alguna cosa a dins.

El dia ja s’acabava i jo trucava a tot déu buscant una veu que ho pogués resoldre. De resposta, ningú en tenia, però el fesolet ja feia el seu camí. Al vespre el meu cervell ja s’havia rendit a l’encantador Big-bang que provocava. El Kike somreia sota la dutxa i parlava en futur, la voluntat de viure s’imposava com les ganes de saltar dins d’un toll d’aigua. El fesolet es va quedar.

I el meu cos es va transformar en laboratori d’alquimista. Vaig vomitar, em vaig omplir, em vaig tornar de color rosa, em van créixer els cabells i eren suaus com l’aigua, em van encantar els seitons. I vaig començar a fer llibres per a criatures. Claude Ponti havia dit: “Fer literatura infantil és fer literatura per a humans que no paren de transformar-se.” Que bonic, en català, que dels nens en diguem criatures.

Jo també em transformava, i a mesura que ho feia vaig començar a xerrar amb la cria-tura que em creixia a dintre. Quin trenca–closques tan bufó! Em van fer sentir el seu cor, que bategava com un cor de ratolí. Em vaig descarregar una aplicació que cada setmana m’informava de les seves transformacions. Ara li creixien les pestanyes, ara els dits dels peus. Ara feia l’alçada del meu polze, ara la de la meva mà. Ara ja era una nena, i començàvem a pensar en noms. Ara es diu Vera, i a la meva panxa era Zumzum.

***

El gran viaje s’acaba de publicar i l’estofat emocional que em produeix la seva sortida és difícil de descriure: ser-ne l’autora, la dissenyadora i l’editora redueix substancialment la meva distància crítica. Era estudiant quan vaig emetre el desig de concebre un llibre de cap a peus. No he complert del tot aquest somni foll: la fabricació del paper, la impresió i l’enquadernació d’aquest àlbum les han realitzat meravellosament altres professionals. Desitjo molt que us agradi i en tot cas us agraeixo que el llegiu.

Aina Bonet